Classificació general de les cerveses

 Legislació espanyola (en funció del extracte sec primitiu):

Clàssica: suau i lleugera 11-13%.

Especial: sabor característic amb escuma abundant 13-15%.

Extra: sabor més sec i fort, cervesa amb més cos. Superior al 15%

Cervesa sense alcohol.

Segons el tipus de fermentació:

Lager: es tracta d’un estil de cervesa relativament nou (XIX) que es va començar a elaborar gràcies al desenvolupament de la refrigeració artificial, a la investigació de Pasteur per aïllar un cultiu de llevat que fermentava a la part baixa dels tancs i al treball dels cervesers.

Es tracta d’una cervesa fermentada amb un llevat que treballa a baixes temperatures a la part baixa del tanc i a continuació es deixa reposar en fred, al voltant dels 0ºC.

Les autèntiques lager solen madurar per un període de 2-6 mesos.

A part del temps de maduració, característiques com la densitat del most, les barreges de malt, el llúpol...determinaran els diversos estils de lager.

Suau i lleugera, de fermentació a baixa temperatura. Avui en dia és la forma més comú d’elaborar cervesa, sent l’estil pilsen el més conegut.

Pilsen: es tracta d’un terme que s’ha convertit en denominació d’origen, pel que   només les cerveses elaborades a la República Txeca poden rebre aquest nom.

De color pàl·lid, amb un contingut d’alcohol moderat, seques, amb un bon caràcter de malt i un aroma de llúpol molt característic.

Es tracta de l’estil de cervesa més imitat arreu del món.

Ale: terme que fa referència al tipus de fermentació i no té res a veure amb el color, estil o cos.

Estil de cervesa que utilitzen llevat de fermentació alta. La majoria es deixen fermentar durant dos setmanes (s’arriba fins a temperatures de 25ºC) i a continuació la majoria tenen una maduració posterior d’uns pocs dies, que pot ser en calent, fred o fins i tot una segona fermentació a l’ampolla.

Poden ser pàl·lides o fosques, tenir molt o poc cos, alta o baixa graduació alcohòlica i ser més o menys amargues. Tot dependrà de la quantitat i tipus de malt que s’utilitzi, del llúpol i de la maduració que experimenta.

Afruitada i de sabor complexa.

Lambic: de sabor complexa i fermentació espontània a les que no s’afegeix cap tipus de llevat, sinó que la fermentació es produeix per l’acció dels llevats salvatges que hi ha a l’aire.

Exclusives de Bèlgica i única també en el seu procés d’elaboració ja que dura varis anys i per aromatitzar-la s’utilitzen diferents fruites, en lloc de llúpol. El llúpol que s’afegeix és vell, quan ja ha perdut tot l’aroma i amargor però que encara conserva les seves propietats antisèptiques naturals.

Té entre un 30-40% de blat, sent la resta del gra ordi. Mentre l’ordi es malteja lleugerament, el blat s’utilitza en cru.

Si té menys de 6 mesos de maduració se la coneix com a lambic jove, amb més temps se l’anomena vella.

Sol tenir d’un 4-6% d’alcohol, és molt seca i gairebé no té gas.